Secció cibernètica i oligofrènica de CASPA

EL RETONNO

2008-07-11T12:17:00.003+02:00

Bon dia, sol !!!

Vull que conste en acta una coseta: ja pensava tornar, doncs he consumat el meu fracàs a les oposicions... en fi, a l'altra serà.

Tinc un article en ment, però com mr. Paranys ens ha tirat un guant, haurem d'arreplegar-lo i començar per ahi...

Sis cosetes sense importància que em facen feliç:

1) Té la seua importància, crec... per primera volta en la meua penosa vida laboral ESTIC COBRANT VACANCES !!! vos pareix poc? és que no estava acostumat

2)Aconseguir el dia de St. Jordi un exemplar de La Vida Sexual del dr. López Ibor per un miserable euro. Així m'he pogut familiaritzar amb conceptes com ipsación o froteurismo i he llegit coses com las mujeres durante el embarazo pueden tomar un baño e incluso lavarse el pelo. Impagable

3)Que els de la companyia d'autobusos innombrable me dónen la raó regalant-me al final del meu últim viatge de la temporada un llibret titulat Como combatir la depresión. Algú pensava que viatjar en bus no era depriment?

4)Vore que malgrat tots estos anys de temps d'alliberament homogay i d'outing generalitzat no s'ha perdut una costum tan espanyolíssima com la dels auelos fent-se palles als lavabos de les estacions de busos mirant les xufes dels veïns d'urinari.

5)Comprovar que els immigrants tenen més interés per la nostra llengua que molts autòctons. Ara estic fent un voluntariat ensenyant valencià a nouvinguts i és una meravella tant l'actitud com l'interés que demostren.

6)Haver deixat una colleta d'amics a Girona... m'han promés una visita a Blavensia i a la PP (Plana Pudenta) Vilapàpel inclosa, a vore si és de veres.

Ja he escrit les sis cosetes exigides i he citat al Paranys. Com ell ja ha linkat a tota la Plana Crew, no seria de rebut tornar a enllaçar el Cràneo o l'Askerrit, però no podria deixar de mentar-los... així como no puc deixar de linkar eixe referent en la xarxa com és el Torio.

I la resta de links, doncs com ja ha dit el Paranys el blog és una mostra d'ipsacionisme en si mateix (m'encanta la paraula, no puc evitar-ho).

Però n'hi han superpersones que fan als blogs un treball meravellós, una gran labor social compartint i difonent MUSICA així amb majúscules. I els meus links van per ells:

-Lo oscuro mola, los emos no

-Aquellos maravillosos años

-Delicatessen Punk

I tampoc podria saltar-me el meu nou heroi de la blogosfera, el susodicho Moti Catalino ni tampoc els filòsofs per excel·lència de la Plana.

Pos ja està... ah, se m'oblidava el cut&paste...

a) Escriure un post sobre sis coses sense importància –senzilles– que ens facen feliços.
b) Posar l'enllaç de la persona que ens ha elegit.
c) Posar les regles al blog.
d) Elegir sis persones per a continuar el repte.
e) Avisar a aquestes persones i deixar un comentari als seus blogs.

I una última cosa... promet llevar el bloqueig per als comentaris a aquest blog. No ho vaig fer per desagradable, és que sóc així de sapastre amb la tecnologia :-)

TARGETA MULTIÚS (basado en hechos reales)

2008-02-20T17:28:00.003+01:00

Sainet costumista d'un sol acte.

Pròleg

Un diumenge qualsevol, Tarson i Askerrit discuteixen sobre un sector laboral que per lo despreciables que són els podem posar al mateix nivell que els cossos i forces de seguretat, els funcionaris de presons i els colombaires... s'estaven referint als operadors de telemarketing.
Una solució que se'ls va ocòrrer per tal de fer-los front era la següent: preguntar-li al subcontr@ctat @rgentí en qüestió si amb aquesta nova tarifa de telefonia mòbil o d'ADSL que ens ofereix s'inclou una clenxa de regal, i explicar-li que el dia aquell en la tenda de Xungostar o de Vodapono l'encarregat se'ns va emportar al quartet dels trastos i ens va escampar una línia per celebrar la nostra nova condició de nous clients.

La pregunta és: esta idea podria tindre aplicació pràctica?

Primer (i únic) acte

Personatges:

-Tarson
-Xica pesada que cobra a comissió

Carrer Colon de Blavensia a les 13:00 hores. Plou aigua a cànters i Tarson va empapat... vé de fer uns recaos i no està per a massa bovaes. Aleshores Xica l'aborda armada amb la seua carpeta...

-Xica: Hola, tienes más de 23 años? Estás trabajando? Yo supongo que la respuesta será "si a todo", no?

(merda, pensa Tarson para sus adentros)

-Xica: Pues ahora tienes la opción de obtener esta tarjeta de crédito... totalmente gratis!!!

-Tarson: Mira, es que yo ya tengo tarjeta i no quiero ninguna más...

(Xica pensa: esta comisión me la saco como sea)

-Xica: Pero esta ya te digo que no te cuesta nada y...

(Tarson desconecta d'aquest plom d'explicació sobre diferància entre dèbit i crèdit mentre experimenta un flashback. Ell va estar a punt de ser la Xica enlloc de la Xica... va acudir a una oferta de treball, comercial per a más senyes. La feina era eixa mateixa, encalomar tarjetes de crèdit innecessàries als quatre mongòlics que se deixàren i Tarson va batre un rècord en la seua vida laboral: va durar 20 MINUTS en eixa empresa abans d'autodespatxar-se després de que el seu "mentor" li diguera haces demasiadas preguntas)

Tarson experimenta una catarsi després del flashback

-Tarson: Si, muy bien... pero si no la voy a usar para qué la quiero? Y para qué banco trabajas?

-Xica: Somos del banco XXXXX (només en eixe moment mostra la caràtula de la carpeta amb el nom del banc que abans ocultava apretant-la contra el seu pit... igual volia fer creure que eren una oenegé) y puedes usarla como posavasos si quieres.

(A Tarson se li ilumina la mirada en eixe moment...)

-Tarson: Y la tarjeta también me sirve para escanciar droga?

-Xica: Cómo?

-Tarson: Que si es buena para escanciar droga...

-Xica (tatarejant): Si, bueno... ehhhh... que si quieres hacerte lonchas, pues si, te las haces con la tarjeta o con lo que te dé la gana.

Xica se'n va indignada mentre Tarson seguiex el seu interromput camí... quan ja ha avançat uns metres, no pot contindre més la risa.

-Tarson: Jajejijoju !!!!

ENDE

Bibliografia recomanada per ampliar:

Entrialgo, Mauro; Orue, Santi ; Ata: Cómo convertirse en un hijo de puta (pregunteu al vostre dealer de tebeos habitual)

NOVETATS

2007-12-13T11:24:00.000+01:00

Bon dia tingam !!!

La veritat és que feia temps que no em comunicava pel bloc, que el tenia una miqueta abandonat...

Per si vos quedeu un poc rallats pel canvi d'idioma i de temàtica, m'explique: sempre he tingut el somni de publicar un folletí per entregues, i els seus dos primers capítols han segut La alegría de la huerta y Ferdiel. Esta vegada no pense abandonar-ho després dels dos primers capítols tal com sempre faig (Cròniques de neo-plana i Vendidos) i vos vaig a seguir torturant amb un serial sencer, a vore si me compra el guió Canal nou quemostussaelbou per alguna sèrie costumista-bilingüe d'estes que fan... si, qué passa? el meu somni és anar amb un descapotable pel barri, amb cadenes d'or al coll rodejat de guardaespatlles empapats de crack, com tot el món.

I que conste que no m'agrada contestar pel bloc als meus compis de Laplana crew, però amic Paranys... el FEA va ser una merda com un piano. Pot ser que eixe festival sortira com una plataforma bizarra antimoderna o el que vullguen dir, però com sol passar amb estes coses (o almenys això me va semblar vore al maleït Mill) ara per ara s'ha convertit en una cosa per a modernets. És més, The Movidas se van comportar com uns modernets i van actuar en plan estrellitas... i lo de Lorena C no tenia nom ni apelllidos. La tia anava de modenna i diferente, però les seues cançonetes sonen en els recopilatoris de la Indus (doy fe de ello) Això per no parlar del momentazo: ella cantant un dueto amb el Jordi Sánchez (ex-OBK... uaaahhhhh), una balada que semblava haver eixit dels pitjors malsons d'un productor d'OT després d'haver-se posat fins el cul d'MDMA. No sé si amb esta comparació arribe a plasmar un 5% de l'horror que vaig sentir.

El problema és que amb els moderns hem d'estar al loro, poden agafar el que podria semblar el més anticool i convertir-ho en dogma de fe modern en menys que canta un gayer... i a més juguen en casa: la memòria és una cosa que patina molt i falla més encara. Han aconseguit elevar a la categoria d'artistes de culte a gent com Loco Mía, OBK i fins i tot a Chimo Bayo... una cosa és riure's d'ells, però ja els val. Si no recorde malament, en la meua adolescència ells eren l'enemic, l'equivalent del que ara seria Melendi o Daddy Yankee... però ves a saber, igual passen 15 anys i a estos també se'ls elevarà a la categoria de voces de una generación, agafats de la maneta amb My Chemical Romance.

Bé, després d'açò, vos recomane un bloc per generar odi... se pot ser gayer i adorar per parts iguals a Alaska, Divine i a Federico Jiménez Losantos? Ací teniu la resposta afirmativa:

http://fanfatal.blogsome.com

Un blog a mitjan camí entre Chueca.com y la blogosfera anti-ZP... que lo disfruten !!!

FERDIEL

2007-11-08T11:42:00.000+01:00

Si pensáramos en un prototipo humano que nos pudiera venir a la cabeza como cliente habitual de este bar, seguro que el resultado de nuestro flash mental se materializaría en la figura que en este momento estaba cruzando el umbral. Su pelo cetrino y chorreoso peinado con una raya a la izquierda casaba a la perfección con sus gafas modelo desarrollista con montura gruesa y cristales semiahumados con grosor comparable al culo de una botella de chupito. Tales quevedos achinaban sus ojos hasta hacerlos casi invisibles, detalle compensado por una dentadura tan sobresaliente como amarillenta que no podía ser contenida ni con unos labios sellados a presión.

El parroquiano fue recibido con un alarido del Dandi y con la mirada perdida de los otros tres feligreses que en ese momento vegetaban en La Alegría de la Huerta, dos de ellos en la barra y el otro en una mesa... el estado general de inopia se desparramaba por medio de la hipnosis que ejercía el televisor vomitando un programa de cotilleos sobre el Dandi y sus otros dos camaradas del otro lado de la barra, mientras que el tercer pasajero se cultivaba ojeando el Marca y releyendo los pies de foto...

-Hombre Andrés !!! Ya me parecía raro que a estas horas no te dejaras caer por aquí !!!

Al tal Andrés parecía no causarle buen efecto escuchar su propio nombre de pila, o al menos eso se desprendía de su gesto, como de enfado mitigado por el agotamiento de una chanza repetida hasta la saciedad... así y todo cogió una vez más fuerzas de flaqueza y repitió la aclaración:

-No me llames Andrés... tu ya sabes de sobra que me llamo Ferdiel.

Ese comentario rompió la inercia soporífera del ambiente e hizo que una sonora carcajada estallara en los labios del Dandi y de los espectadores...

-Ja, ja, ja,ja, jaaaaghhhh !!!! Es que tiene una gracia el jodío !!!! Anda, Ferdiel, tómate algo que invita la casa !!!

Cualquiera vería que esa invitación no estaba hecha desde el afecto, sino más bien como recompensa por ser la diversión de fin de semana, el objeto de escarnio que ellos necesitan para descargar su amargura acumulada, el tentetieso que responde a las pullas con una cómica expresión lastimosa.

-Pues ponme un peppermint...

Si, y además pedía bebidas y combinados tan anacrónicos como su aspecto.

La alegría de la huerta

2007-10-18T12:44:00.000+02:00

El bar La alegría de la huerta seguía con su habitual ambiente tan exclusivo y dicharachero como de costumbre... realmente lo de exclusivo y dicharachero no era más que el eslogan con que El Dandi, propietario y fundador del local, adornaba los calendarios de propaganda con participación para la lotería de navidad. Todavía quedaban algunos encima de la barra, pues no se los había podido encalomar aún a ningún cliente... la gama no era muy amplia y sólo tenía disponibles los modelos "gatitos persas con ovillo de lana" así como "ex actriz porno búlgara posando semidesnuda con calcetines blancos", diseños todos gentileza de Troquelados y Calendarios Úbeda.

El Dandi se esforzaba por renovar cada año el eslogan del bar para hacerlo más llamativo de cara a posibles clientes nacidos después del año '65, pero era un esfuerzo de todos modos inútil pues su estilo no pasaba nunca del patetismo trasnochado, en el mejor de los casos,como en el calendario del año '95, cuando puso el eslogan demasié pal bodi; o en el '98 con el ya mítico prohibida la entrada a carrozas. Por cierto, igual se podría pensar que le llamaban El Dandi por su porte apuesto y seductor así como por sus caballerosos modales pero esta idea se caía por su propio peso cuando se le contemplaba detrás de la barra, en su hábitat natural...

Su oronda figura estaba rematada por un poco cuidado bigote que no podía ocultar los dientes amarillentos que lucía cuando soltaba una de sus proverbiales carcajadas, con el mismo nivel de decibelios que su voz estridente y rasgada por el consumo diario de dos a tres paquetes de Celtas combinados con sus correspondientes cafés tocados con Veterano. Tras estas carcajadas siempre venía un ataque de tos profunda y continuada... no era extraño pensar que acabaría saltando un trozo de pulmón ensangrentado desde su boca hasta alguna de las tapas que exhibía en la barra, cada cuál con el aspecto menos apetecible que la anterior. Cuando el ataque de tos remitía, El Dandi siempre soltaba la misma frase:

Voy a encenderme un pitillo, si no no se me pasa la puta tos esta !!!

Y por qué le llaman El Dandi? Es el resultado de una bonita anécdota que ya contará él mismo cuando entre algún parroquiano saleroso al que no le importe escucharla por millonésima vez.

Vaya, parece que se acerca uno...

LA PUBLICITAT VALENCIANA

2007-10-05T16:44:00.000+02:00

Si amics... després d'un temps en silenci relatiu, he tornat amb un tema idiota d'eixos que tan caracteritzen a este blog.

Si l'estòmac ens ho permet i ens plantem a vore el parte oficial diari del Partit Interior AKA Notícies 9, un dels mantres més repetits pel nostre admirat periodista/sex symbol és allò de "l'economia valenciana com a motor de l'economia estatal".

Vaja per davant que ahi m'han pillat, doncs un servidor està totalment peix pel que fa a l'economia i el poc que sé al respecte ho he aprés gràcies a les teories antieconòmiques del Dr. Cráneo (por cierto, me congratulo por la llegada al mundo de Cráneo Jr... enhorabuena y recuerdos a su señora)
Aleshores un lloc amb molta activitat econòmica deuria per lògica tindre molta activitat publicitària... més empreses anunciants = més publicistes, no?

Ací igual m'estic endinsant en terreny pantanós, però sembla que ací d'això res (si no Askerrit me pot corregir) I pel que fa a la qualitat... que voleu que vos diga.

Només cal mirar un dia la tele i enmig de totes les propagandes, les valencianes se noten i se perceben a kilòmetres de distància. Podriem llevar la veu a l'anunci i suprimir l'eslògan i així i tot se notaria que l'espot és del terme. Si, és un estil molt marcat... marcadament caspós

-Contingut zero els experts en el tema diuen que avui dia la publicitat està al nivell d'un monstre que s'ha menjat el seu creador... ja no cal fer un eslògan per a que es reconega qué s'està anunciant i ni tan sols cal que s'interprete qué vols dir en eixos 20 segons. Les propagandes d'Audi, per entendre'ns... però si estos es troben a l'altura de Júpiter, els valencians estem a les cavernes. L'únic intent per fer alguna cosa diferent s'ha vist este estiu i quasi que no calia, la veritat... me referisc a l'anunci d'orxata Chufi en el que una tia sospitosament pareguda a la Hillary Swank emprén un viatge psicotrònic després de pegar-li un tiento a eixe insípid brebatge.
I no cal ni comentar eixe hit de l'originalitat feta eslògan, com és "donde va la gente... a Antonio Vicente!!!"
meys mal que encara queden publicistes com els de antes, que si no...
I millor no parlem de l'anunci de la nova varietat d'arròs bomba elaborat per La Fallera... estarien pensant en Irene Villa? Si, La Fallera Bomba és l´últim hit dels publicistes de l'Horta, però no el millor... tinguen un poc de paciència.

-Textura d'imatge... no noteu que la textura d'imatge de qualsevol anunci valencià és la mateixa que la dels anuncis de Leche Pascual? Quasi res porta el diari... agafar com patró ni més ni menys que Leche Pascual. No comment.

-Caracteritzacions per supost, alagana de costumistes... mira que hem xarrat del tema a la redacció de CASPA, però cada volta ens reafirmem més: els valencians som lamentables de per si. Són un continu de situacions com de Gaseosa Cruz del Gorbea, però a lo valencià i damunt en serio. No cal dir que si la propaganda és d'arròs, no pot faltar l'estampa de la família valenciana de paella en la caseta... i les propagandes són en castellà, faltava més, però res de castellà neutre, no... a fer accent de valencianot, com toca!!! No sé si és que Don Pio volia retratar la societat valenciana o és que la societat valenciana ens empenyem en ser com Don Pio... qualsevol resposta me pareix igual d'aterradora. A mi personalment m'encanten els actors d'anuncis de coleccionables a Las Provincias: ells uns repeinaos i elles unes maripilis, en el context d'un saló en el que només falta el trofeu de subcampió del concurs d'allipebre de la falla damunt d'alguna estanteria.

I un tema a banda, són les ties clòniques dels anuncis valencians, no heu notat que totes són sospitosament paregudes?... igual han eixit del mateix projecte que els tios de les propagandes de Gillette, que com tot el món sap són clons de laboratori.
Això m'acollona un poc... me ve al cap un futur rollo V de Vendetta en el que després de l'Armageddon agafaran el poder a València la branca més carca i ultrafallera del PP... practicaran l'eugenèsia i la neteja ètnica fins que tot el món s'assemble al model de perfecte valencià: és a dir, Albelda i la seua dona.

Amb açò deixe de donar-vos la tabarra i m'acomiadaré penjant el highlight per excelència de la publicitat valenciana... que lo disfruten !!!

VISCA LA CENSURA !!!

2007-07-26T00:24:00.000+02:00

Si, hui m'ha posseït el meu costat tenebrós i totalitari... qué passa?

S'està parlant molt de la portada què els han censurat als de El Jueves i ara resultarà que van a passar a la història com els adalids de la llibertat d'expressió, quan el seu humor no pot ser més comercial ni descafeinat... i si no, qué pretenien amb lo de la revista del programa Buenafuente? Doncs això, posar-se a un nivell encara més comercial i aprofitar un filó que s'esgota en menys que canta un gall, només cal recordar fracasos estrepitosos com els de la revista de Al ataque o el magazine El Barragán, joies de la poca vergonya que regnava en els '90.

També té collons que els censuren una portada del tipus penetració anal, recurs qué han gastat més d'una volta i que és el sumum de l'humor fàcil, encara que ja se sap... en els països musulmans se mosquejen per unes caricatures de Mahoma i ala !!! tot el món a condemnar la barbàrie integrista. En canvi ací el dogma de fe estableix que els intocables són La Primera Familia de España per una banda, i per l'altra la innombrable especialment el fava de Ramonet (si no que els ho pregunten a Frikipedia o als de Alasbarricadas) Aaaaah... un moment, que la censura no era de caire políticosocial sinó per el mal gust de la portada. Veus? això no comença a semblar-me tan malament...

Si apliquem este criteri com toca i se fa una creuada del bon gust, a vore quan comencem a segrestar samarretes a coll. Si, he dit samarretes... totes eixes que tant ens molen a les redaccions de LPFO o de CASPA, per dir un parell d'exemples d'anar per casa. Si, eixes que porten els Visentemanuels per fer risa amb missatges com "Mi borrachera es temporal pero tu eres fea de por vida" o "Maestro de sexo, primera lección aquí y ahora"
Això per no parlar de les que són directament macarres gratuïtes, les quals no vull nomenar ja qué per estos barris se'ns van ocórrer altres contradissenys marcadament pudents com "Flan de ca la gitana" contra l'odiós "Pura de Medellín" ó "Stasi" per contrarrestar la moda de samarretes de la CIA o Guantánamo.

Com esta censura no va a arribar mai, millor posar-nos en plan servei públic i donar noves idees als Visentemanuels... l'altre dia el Jaume me comentava que va vore un notas amb una samarreta amb el lema "Mafia Napoli" amb una pipa com remat. Així este infraser se sent un tio dur i els amics li peguen colpets al muscle diguent-li lo guai que és... això ens va portar a la següent pregunta: qué passaria si este xicot portara el mateix disseny però el lema fóra "ETA
País Vasco" Clar, el seu nivell d'acceptació social se devaluaria com la Rúpia indonèsia i damunt encara se buscaria un embolic però... no seria més coherent amb els seus plantejaments? Per a qué portar propaganda d'una associació criminal estrangera quan en tens una del terreno? Perqué Visentemanuel té molt clar qué Euskadi és Espanya, clar...

Ara vaig a posar-me en plan gurú de la moda i vaig a fer propostes per a la nova temporada de garrulisme camisetero. Les noves tendències seran:

a) Drogadictes i capos de la drogarl... a fer la mà Sid Vicious i Pablo Escobar. Qui els vol quan tenim un autèntic paradigma modern del consum de substàncies com són els ciclistes? Podem triar entre consumidors tipus Maradona (Vinokurov) màrtirs de la causa com el Vicious (Marco Pantani) o la Operación Puerto en general per a reivindicar al dealer/mad doctor Eufemiano Fuentes

b) Establiments per a tancar a la penya... no cal anar tan lluny a eixa part de Cuba on la gent va amb pijames taronja. Perqué no reivindicar un clàssic dels electroshocks i de les lobotomies com el manicomi de Bétera?

c) Manguis i macarres... A vore quan trauen samarretes de El Solitario, el nou ídol de l'Aspaña negra. Jo deixe ací la idea i una foto per si algun espolejat dissenyador ho veu i comencen a apareixer-li $ als ulls... i si al Vaquilla li van fer totes eixes pelis, tremole si pense en la idea d'una producció sobre la figura d'este senyor, amb Bardem disfressat amb barba postissa i pegant tirs davant la Caixa Rural de La Vall. No senyor, acció no en faltaria, però les armes serien més potentes i enlloc d'un cutxitril a La Mina els interiors tindrien lloc a un xalet de Las Rozas, més d'acord amb esta Espanya pròspera i democràtica en la què vivim.

COHERENTS !!!

2007-07-12T12:28:00.000+02:00

Este seria el primer piropo que me vé al cap en vore l'espai al Myspace d'esta banda...

En estos temps que corren i més encara en esta època de l'any, no se pot ser més coherent que Antiplayax.

Com ja alguns haureu vist (i si no ho expliquen ells mateixos, no patiu) el nom de la banda és un homenatge a la mítica banda sueca Anticimex No els coneixeu? Doncs tireu mà d'Emule o de Buscaànimes i voreu punk de veres.

Resultat d'este experiment: punk guarro rollo "sueco anys '80" amb lletres sociohumorístiques sobre temes com camps de golf, transvassaments, urbanitzacions... el que vindria a ser l'anti-cançó de l'estiu, ni més ni menys. Damunt, la seua primera maqueta se titula Marina d'Or Tsunami... se pot demanar més?

Por si las tortas vos apegue la lletra d'un dels seus temes:

LA INVASIÓ

Cues de persones i vehicles ,
cansanci i desesperació
El sol de lestiu crema la pell,
xiquets plorant, xiquetes plorant

No és una estampa de guerra però ho podria ser perfectament
Els madrilenys tornen de la invasió , tots els estius la mateixa cançó

Torrevieja, Gandia, Benidorm
Són escenaris de la batalla
Móstoles, Getafe i Alcorcón
La reraguardia romàn deserta

No és una estampa de guerra però ho podria ser perfectament
El dia què sembrem de bombes tota l'autovia A3

Passegen contents els invasors
hablame en español , paleto de mierda
Les vostres costes s'omplin de prepotència
tranquilo que ahora hablará mi metralleta

No és una estampa de guerra però ho podria ser perfectament
Sereu benvinguts el dia que ens respecteu.

I fent cas als Antiplayax, me'n vaig este cap de setmana a la reraguarda madrilenya... si, a la capital del reyno a practicar el turisme invers. Ja vos done més detalls a partir de dilluns.

EL RETONNO

2007-07-04T21:23:00.000+02:00

Bo, doncs després d'un temps de desterrament ja torne a posar en marxa açò...

Puc prometre i promet històries diverses, però de moment vull incloure un vídeo per anar obrint boca...

Estos personatges s'anomenen Fecal Coproboys, provenen del Ferrol i són uns candidats amb moltes opcions de cara a la gran final dels Frank Farian Awards (no m'oblide, La Plana em persigueix en somnis) amb esta deliciosa versió de Black Sabbath

I ara que ja estic lliure d'oposicions i d'altres merdes, este blog va a tindre una miqueta més de meneíto... que ustedes lo disfruten bien !!!

JULY BLOODY JULY

2006-07-26T09:41:00.000+02:00

Realment no m'acaba de molar el tema este dels blogs, i estic totalment d'acord en el que diu Paranys... anava a posar-ho com un comentari però ho pose ací i almenys que este blog no se vaja morint de fàstic ni de desídia. Trobe a faltar La Plana Fa Olor i respecte als blogs veig que tenen un punt d'onanisme que no m'acaba de molar... i que conste qué el pecat comés per Onán (segons els putos cristians i el seu llibre, és clar) va ser la marxa enrere i no la masturbació, que va i el tio ha passat a formar part de l'imaginari col.lectiu per una palla qué no se va ni cascar.
Per exemple, estic portant un més de Juliol en el qué vaig de cul entre coses i altres, per això no he posat alguna coseta al blog... però va i tampoc me dóna la gana contar el meu dia a dia de cara al públic, joer. Això li ho conte cara a cara a qui siga, que al cap i a la fi mola més, no?. Pos això...
Vos deixe de moment i a vore si ens veiem per les verbenes...

POSSEURS

2006-07-07T11:59:00.000+02:00

BSO: A perfect circle - thirteenth step

Décima Víctima – Décima Víctima

Anit vais quedar amb Askerrit i Moll per anar a un concert què feien al Groovy (Grau de CS). La cosa semblava un poc per asustar-se, eren tres grups de l’estil (per mi) més odiós que puga haver en tota l’escena musical punkrockera: el punkpop. Però sobre este concert i l’estil ja en parlaré al final del post… ara més m’estime dirigir les bascollaes cap un altre tema, que ja està més que tocat però a mi sempre m’acaba fent ràbia.

Fa un parell de dies me va tocar anar al banc i ahí estava un dels cartells de la caixa bonrollera per excel.lència, amb els seus anuncis amb Bob Dylan… ara tenen un anunci relacionat amb el seu “compromiso” que encara mola més: Gástate sin complejos 100 euros en una crema facial. Así estarás ayudando al tercer mundo.

No m’enrecorde si l’eslògan era exactament així, però al cap i a la fi l’objectiu era anunciar una nova tarjeta amb fotos de negrets somriguent amb la qual un percentatge de les despeses aniria a parar a proyectes de cooperació i bla, bla, bla…. Cada volta més el gran capital utilitza este tipus de campanyes per netejar la seua conciencia, i a més resulta curiós com han canviat les maneres de la publicitat. Normalment toca anunciar productes destinats a l’home, qué segons la concepció patriarcal és qui aporta diners i se’ls pot gastar. Amb tot el rollo metrosexual, ara se pot anunciar una estúpida crema facial sense problemes ja qué ambdós sexes van a consumir el producte… la igualtat de gènere vista baix el prisma neo-liberal, quin gran tema.

Tornant al tema d’anit, abans del concert vam passar per un garito on feien una exposició de fotos. Era una ONG que feia projectes de cooperació amb Mali, baix un nom que potser poguera atreure a la causa molts Visentemanuels fans del tunning: Motores sin fronteras. Però ja teniem el de sempre: un parell de cooperants que havien viscut en primera persona el drama del continent africà i venien a contar-ho. Per l’altra banda, un conjunt de pij@s disposats a netejar les seues consciencies amb el típic sopar benèfic… tot el que siga donar una miserable almoina per als pobres està molt bé, però ni parlar-ne de qüestionar l’ordre econòmic que ha fet possible la devastació d’un continent ric en recursos i que si no fóra per la ruina a que l’ha sotmés el capitalisme podria ser més que autosuficient. Però això són coses de radicals i utòpics, veritat?. Cal ser políticament correcte, adoptar la pose de solidari i dormir axí ben satisfet.

I parlant de poses, el concert una ful… odie el punk pop i el seu rollo de somos jóvenes y guays, fent la que podria ser la banda sonora d’una peli americana de high school. Els dos grups locals que van tocar de teloners eren pa’ matar-los, uns xiquets bé de Xodos i/o L’alcora fent-se passar per americans guaions cantant en un anglés d’anar per casa… lleig, no?. Però van arribar els caps de cartell, els canadencs Chickdigit o algo així (preferisc oblidar el seu nom)… i la cosa encara va anar a pitjor: estos no eren castelloneros fent-se passar per gringos semimongòlics, estos ho eren de veres. Me’ls podia imaginar integrats en alguna germandat d’estes tipus pi-beta-gamma i sent els més guais del campus.

L’equip de La Plana Fa Olor no va aguantar ni tres cançons i vam abandonar, deixant-nos eixe fresquito ambiente juvenil al darrere i invocant varios hurres per Julito Salinas i Andrés Montes.

M'AGRADA...

2006-07-04T17:49:00.000+02:00

(B.S.O.: Sodom, “Agent orange”)

...el fet de no haver d’escriure articles amb una temàtica concreta, és a dir: FER EL QUE ET PASSE PEL PUESTO.

Ara me tocarà estar dale que te pego uns quants dies non-stop, ja qué m’han carregat de documents per a traduir i tinc un temps prou limitat. Però jo que volia parlar d’altres cosetes i es veu que Visentemanuel sempre té alguna novetat que aportar… un bon amic meu treballa de professor a un institut i el profe de música li va contar uns fets prou deplorables. Este xic va tindre la gran idea de convidar un parell d’amics seus els quals toquen en un grup per a que els explicàren truquets de l’ofici i els intepretaren unes quantes versions rockeretes als xavals. Jo m’imagine una iniciativa com esta a l’avorrit i antipedagògic instiPut on vaig passar els anys del BUP i segur que haguera tingut èxit, però ara… hui dia tenim el cas d’una jove generació de profes que alguns d’ells intenten innovar per tal de despertar la curiositat dels alumnes (que això és l’educació) front a l’Old School que tots hem patit, els clàssics de suelto mi rollo y a cobrar. I qué hi ha entre mig d’estes dues tendències? El més important, els alumnes…

I ací vé el cas patètic: mentre els dos músics feien les seues explicacions i tocàven, la majoria dels alumnes estàven escoltant amb la boca oberta excepte un grupet que no deixava escoltar i se dedicava a burlar-se d’ells. Per supost eren els Visentemanuels de classe, fent comentaris del tipus “Qué aburrimiento, poner algo de jarcorl (bakala) que eso si que es música”, “estos son mariquitas, seguro… ha, ha, ha…”. Quina gent més despreciable!!!. Ara ja podeu imaginar quina tortura els aplicarieu a fills de putes com estos…

Bé, m’acomiade desitjant bona cosa de xupitos de pus als Visentemenuels i a les Yennifers de tot el món. A la resta, salut i escolteu a Black Pandas : Crust amb puntejos rollo Motorhead o Judas Priest... els putos amos !!!

QUIN JEFE !!!

2006-06-28T11:36:00.000+02:00

Ara podria començar com a introducció parlant una miqueta de futbol,no?. A mi este joc se m'esvara un poquet, però reconec que sóc fan de les eliminacions de la selecció aspanyola... que conste que no seria tan moniato com eixes persones independentistes què van celebrar amb petardos la passada eliminació contra Portugal (pa' que després vagen de xulos contra països veïns, només faltaria una derrota contra el Marroc... vos imagineu?), sinó que ho veig més com una demostració aplicada a un esport de masses del nostre ancestral complexe d'inferioritat, del "vull i no puc" i de tot el que ens caracteritza com a poble. No sé quina justificació donaran els fans fatals de la roig-i-gualda d'esta enèsima derrota contra els gavatxos, ja que estos supporters del bou d'Osborne, de la familia i de la pàtria no poden aculpar esta vegada a cap porter basc-espanyol d'haverse deixat colar un gol de falta per així sabotejar l'estat opressor i afavorir el moviment d'alliberament nacional. Encara que sempre van a tindre a mà el recurs fàcil i potser tot forme part d'un complot de ZP amb els catalans i els homosexuals, no?...

Bé, deixant de banda una miqueta la política-ficcó, passe al tema què dóna títol a este blog... he descobert un crack que a més a més forma part d'este veinat de blogspot. Ja véus, el teniem al costaet de casa a este fenòmen i nosaltres amb estos pels !!!. El blog es titula ¿Y tú que pintas? i reflexa la sensibilitat d'un espanyol ofés per la campanya Jo no t'espere (eixa no l'enllace que ja ens coneixem i tenim tots bandereta...).

Jo ja la tinc en el menú de Favoritos :-D. L'infraser este té molta originalitat per als títols, ja que tots els blogs se titulen "Contra Apóstatas..." amb un numeret darrere (en xifres romanes, natürlich).
Puc prometre i promet dedicar-li més temps a l'anàlisi, ja que se mereix un article a CASPA, però v@saltres ja esteu entrant, eh?. O vos perdreu meravelles com estes:

Y es que, tras la campaña de sacrilegios, blasfemias, y satanismo descarado financiada por el gobierno y vociferada por el paupérrimo "diario Levante", se esconde el temor, sinó (sic) el terror de los hijos de las tinieblas ante el Señor que viene. Es por ello que el Hades, tiembla.

Afirma la escritura que los demonios creen y sin embargo, tiemblan. Todas las hordas que el príncipe de este mundo ha movilizado contra el Bien que será derramado en el próximo Encuentro Mundial de las Familias que clausurará Benedicto XVI en Valencia, se han presentado como personas de bien, preocupadas desde supuestas posiciones de "cristianos... "

Penge açò de manera urgent i seguim informant...

PER ON COMENCE A SALAR?

2006-06-25T10:31:00.000+02:00

Bo, ja era hora de tornar-se a posar en marxa amb el blog… la veritat és que he estat prou liat la darrera setmana i no li he pogut dedicar gens de temps, aixina que ja tocava. Poc a poc vaig a vore si li acabe de pillar el truquet al tema… de moment ja he linkat com toca als meus camarades de pudentor Askerrit i Parany's, i a vore si vaig afegint algun blog més a la llista d’enllaços.

En una setmana dóna temps per tindre ganes acumulades de salar-li-la a burraes de gent, però hi ha un tema que ara per ara és preferent, l’he de comentar o si no revente… es tracta, com no, de la visita d’eixe líder sectari que t@ts coneixeu (si, eixe que se sembla al de La Venganza de los SHIT) a la ciutat on visc.

Per als que teniu la sort de viure fora de Rita City, he d’explicar-vos que l’ambient que se respira a este terreny està assolint unes cotes de racialitat tan grans que se fa difícil caminar pel carrer i aguantar-se la risa al mateix temps…

Si, perqué a la presència de tots els Legionaris de Crist, Kikos, Opusinos
i d’altres especímens de la fauna cristofeixista en general hi ha que sumar-li l’eufòria futbolero-patriotera d’estos dies… la marabunta roig-i-gualda pel carrer amb la bandereta del bou i l’afició vaticana desplegant els seus colors pels
balcons. Qué asseat, eh?. Només tire a faltar algun símbol preconstitucional en forma d’aguileta o una bandereta americana per acabar de completar tot este meravellós món de colors. Així i tot els beatorros estan demostrant que ells també se tiren al rollo del Do It Yourself i han aprés a serigrafiar en plantilla i spray negre bonics lemes per a rebre al Benito 16 com toca… “Amunt el Papa i les famílies” deia un dels millors slògans. Va en serio, eh?, llàstima que no tinga càmera digital per a donar fe.

Una altra cosa que és un primor és el merchandising papal… a la plaça de la Reina hi ha una paradeta on vénen camisetes papals del rollo futbolero. Que si, que no m’estic quedant en vosaltres… són blanc-i-grogues i darrere posa el número i el nom del jugador: con el número 16… Benedicto !!!

També han tret un pack de dos clavells, cadascun d’un color (no fa falta a estes altures especificar quins colors són, veritat?). A l’etiqueta figura una foto del Nazinguer i el nom comercial d’este producte… ací vé l’intríngulis: qui és el jefe de marketing capaç d’idear una marca anomenada Amo Rosa?. No costa massa associar açò amb Amarroza, veritat?. I menys encara imaginar-se al Mazinger en la seua gepa amorrat al bastó sense parar de cridar Po zí !!! Amparo !!! :-D

I per rematar, imagineu a dos Visentemanuels valencians passant per davant d’un forn on a l’aparador s’anuncie que vénen Coca Papal. Ja sabeu la resta de la conversa, no pillins?

- Nano, la coca del papa será alita de mosca fijo…

- Seguro que te da un subidón que te vas hasta el cielo, nano…

Amb tot açò, com pa no preguntar-se per on començar a salar. A vore si d’ací poquet vos comente més meravelles sobre este submón de beateria i coentor de cuyo nombre no quiero acordarme.

A DISPERSAR-SE TOCA !!! (DE MOMENT...)

2006-06-18T11:31:00.000+02:00

Quan semblava que La Plana Fa Olor anava a romandre en guaret una llarga temporada estiuenca i que les nostres veus no s’anaven a escoltar pel fred ciberespai, ara va i ens dóna pels atacs dispersos…

Kiss o Brujería se van separar per treure cada membre de la banda un disc en solitari (i això que Brujería n’eren 13 components)… Així que jo me sume a la iniciativa i fique el meu granet de sorra, portat pel desig de fer la mà, igual que la gran majoria de persones que decideixen fer el seu propi blog.

Pot ser que us esteu preguntant el perqué del títol d’este empastre …

Salar-la esdevé tota una cerimònia d’iniciació en el món de la collita de taronja… com el seu nom indica, l’acte consisteix en refregar sal en la punta del membre viril de la víctima mentre és immobilitzat per la resta de participants en este acte tan plé de costumisme i virilitat. Normalment els xavals jovenets que entràven nous en una colla de collidors havien de patir esta prova per a considerar-se integrats en la dinàmica de grup… També se pot interpretar la salamenta com un acte d’amenaça… “Si no mos dius la veritat te la salarem!!!”, pot ser exemple d’una amenaça molt temuda en l’adolescència, ja que a tots els podia molar en un moment donat participar en un acte humorístic d’este tipus i t@ts coneixeu l’afició dels xics de 14 a 16 anys per tocar la seua pròpia polla i les polles dels altres… el que se m’enfuig és perqué homes de 30 a 50 anys se pirren per toquejar i salar les xufetes d’adolescents collidors en el moment de les ja esmentades salaes iniciàtiques.

Com esta darrera varietat de salamenta me provoca certa repulsió pel grau d’abús de poder i perversió que implica, me limite a reivindicar la salamenta vengativa com a forma d’acció directa. No sé qui era l’autor de la frase “con unos cuantos magnicidios a tiempo se evitarían bastantes genocidios”, però jo no puc ser tan macarra com ell, la veritat…encara que estigam atrapats en una societat autodestructiva i esquizofrènica dirigida per una minoria de flipats que ens condueixen de la maneta cap a l’empastre total.

Ara imagineu per un moment un comando justicier que se dedicara a salar-li-la a tots aquells cacics i poderosos, papes i bisbes, tuneros i rodaors, melendis i manuchaos… a tots aquells que podem desitjar-los un càstic: enlloc de magnicidi, salamenta en public. Un grup d’èlit semblant als frares justiciers dirigits per l’exhonorable Albert Boadella, els quals actuàven amb prestesa i efectivitat baix el crit de Purgatus Populus !!!. Podria arribar un dia en les nostres ments en què els especuladors immobiliaris o els futbolistes infrasers serien ajusticiats en públic... diriem el crit Te La Salarem !!! i el nostre comando irrompria en els seus actes públicosocials i els immobilitzaria. El comandant en cap li baixaria els pantalons al triomfador en l’escala social, li agafaria el piu, trauria un saler de la seua cartutxera i el deixaria ben coent per uns moments.

Quin millor atemptat pot haver en una societat eminentment fàl.lica i fal.liforme que un atemptat contra els fal.lus dels poderosos i dels seus simpatitzants/aspirants a poderosos ?. Així que sempre que vullga descarregar el meu odi contra algú o alguna cosa… li la salarem !!! (encara que siga de manera virtual).

Doncs de moment me quede en la declaració d’intencions i poc més… Basicament en este blog vaig a dedicar-me a posar el que me rote per a compartir-ho amb t@ts v@saltres, així que sense més preàmbuls estampe la botella de Espumosos Villavieja nugada del terrat en una trenella contra la quilla d’este blog i queda inaugurat.

JA ESTEM ACÍ !!!

2006-06-18T10:54:00.000+02:00

MMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM