EL RETONNO

Bon dia, sol !!!

Vull que conste en acta una coseta: ja pensava tornar, doncs he consumat el meu fracàs a les oposicions... en fi, a l'altra serà.

Tinc un article en ment, però com mr. Paranys ens ha tirat un guant, haurem d'arreplegar-lo i començar per ahi...

Sis cosetes sense importància que em facen feliç:

1) Té la seua importància, crec... per primera volta en la meua penosa vida laboral ESTIC COBRANT VACANCES !!! vos pareix poc? és que no estava acostumat

2)Aconseguir el dia de St. Jordi un exemplar de La Vida Sexual del dr. López Ibor per un miserable euro. Així m'he pogut familiaritzar amb conceptes com ipsación o froteurismo i he llegit coses com las mujeres durante el embarazo pueden tomar un baño e incluso lavarse el pelo. Impagable

3)Que els de la companyia d'autobusos innombrable me dónen la raó regalant-me al final del meu últim viatge de la temporada un llibret titulat Como combatir la depresión. Algú pensava que viatjar en bus no era depriment?

4)Vore que malgrat tots estos anys de temps d'alliberament homogay i d'outing generalitzat no s'ha perdut una costum tan espanyolíssima com la dels auelos fent-se palles als lavabos de les estacions de busos mirant les xufes dels veïns d'urinari.

5)Comprovar que els immigrants tenen més interés per la nostra llengua que molts autòctons. Ara estic fent un voluntariat ensenyant valencià a nouvinguts i és una meravella tant l'actitud com l'interés que demostren.

6)Haver deixat una colleta d'amics a Girona... m'han promés una visita a Blavensia i a la PP (Plana Pudenta) Vilapàpel inclosa, a vore si és de veres.

Ja he escrit les sis cosetes exigides i he citat al Paranys. Com ell ja ha linkat a tota la Plana Crew, no seria de rebut tornar a enllaçar el Cràneo o l'Askerrit, però no podria deixar de mentar-los... així como no puc deixar de linkar eixe referent en la xarxa com és el Torio.

I la resta de links, doncs com ja ha dit el Paranys el blog és una mostra d'ipsacionisme en si mateix (m'encanta la paraula, no puc evitar-ho).

Però n'hi han superpersones que fan als blogs un treball meravellós, una gran labor social compartint i difonent MUSICA així amb majúscules. I els meus links van per ells:

-Lo oscuro mola, los emos no

-Aquellos maravillosos años

-Delicatessen Punk

I tampoc podria saltar-me el meu nou heroi de la blogosfera, el susodicho Moti Catalino ni tampoc els filòsofs per excel·lència de la Plana.

Pos ja està... ah, se m'oblidava el cut&paste...

a) Escriure un post sobre sis coses sense importància –senzilles– que ens facen feliços.
b) Posar l'enllaç de la persona que ens ha elegit.
c) Posar les regles al blog.
d) Elegir sis persones per a continuar el repte.
e) Avisar a aquestes persones i deixar un comentari als seus blogs.

I una última cosa... promet llevar el bloqueig per als comentaris a aquest blog. No ho vaig fer per desagradable, és que sóc així de sapastre amb la tecnologia :-)

TARGETA MULTIÚS (basado en hechos reales)

Sainet costumista d'un sol acte.

Pròleg

Un diumenge qualsevol, Tarson i Askerrit discuteixen sobre un sector laboral que per lo despreciables que són els podem posar al mateix nivell que els cossos i forces de seguretat, els funcionaris de presons i els colombaires... s'estaven referint als operadors de telemarketing.
Una solució que se'ls va ocòrrer per tal de fer-los front era la següent: preguntar-li al subcontr@ctat @rgentí en qüestió si amb aquesta nova tarifa de telefonia mòbil o d'ADSL que ens ofereix s'inclou una clenxa de regal, i explicar-li que el dia aquell en la tenda de Xungostar o de Vodapono l'encarregat se'ns va emportar al quartet dels trastos i ens va escampar una línia per celebrar la nostra nova condició de nous clients.

La pregunta és: esta idea podria tindre aplicació pràctica?

Primer (i únic) acte

Personatges:

-Tarson
-Xica pesada que cobra a comissió

Carrer Colon de Blavensia a les 13:00 hores. Plou aigua a cànters i Tarson va empapat... vé de fer uns recaos i no està per a massa bovaes. Aleshores Xica l'aborda armada amb la seua carpeta...

-Xica: Hola, tienes más de 23 años? Estás trabajando? Yo supongo que la respuesta será "si a todo", no?

(merda, pensa Tarson para sus adentros)

-Xica: Pues ahora tienes la opción de obtener esta tarjeta de crédito... totalmente gratis!!!

-Tarson: Mira, es que yo ya tengo tarjeta i no quiero ninguna más...

(Xica pensa: esta comisión me la saco como sea)

-Xica: Pero esta ya te digo que no te cuesta nada y...

(Tarson desconecta d'aquest plom d'explicació sobre diferància entre dèbit i crèdit mentre experimenta un flashback. Ell va estar a punt de ser la Xica enlloc de la Xica... va acudir a una oferta de treball, comercial per a más senyes. La feina era eixa mateixa, encalomar tarjetes de crèdit innecessàries als quatre mongòlics que se deixàren i Tarson va batre un rècord en la seua vida laboral: va durar 20 MINUTS en eixa empresa abans d'autodespatxar-se després de que el seu "mentor" li diguera haces demasiadas preguntas)

Tarson experimenta una catarsi després del flashback

-Tarson: Si, muy bien... pero si no la voy a usar para qué la quiero? Y para qué banco trabajas?

-Xica: Somos del banco XXXXX (només en eixe moment mostra la caràtula de la carpeta amb el nom del banc que abans ocultava apretant-la contra el seu pit... igual volia fer creure que eren una oenegé) y puedes usarla como posavasos si quieres.

(A Tarson se li ilumina la mirada en eixe moment...)

-Tarson: Y la tarjeta también me sirve para escanciar droga?

-Xica: Cómo?

-Tarson: Que si es buena para escanciar droga...

-Xica (tatarejant): Si, bueno... ehhhh... que si quieres hacerte lonchas, pues si, te las haces con la tarjeta o con lo que te dé la gana.

Xica se'n va indignada mentre Tarson seguiex el seu interromput camí... quan ja ha avançat uns metres, no pot contindre més la risa.

-Tarson: Jajejijoju !!!!

ENDE


Bibliografia recomanada per ampliar:

Entrialgo, Mauro; Orue, Santi ; Ata: Cómo convertirse en un hijo de puta (pregunteu al vostre dealer de tebeos habitual)

NOVETATS

Bon dia tingam !!!

La veritat és que feia temps que no em comunicava pel bloc, que el tenia una miqueta abandonat...

Per si vos quedeu un poc rallats pel canvi d'idioma i de temàtica, m'explique: sempre he tingut el somni de publicar un folletí per entregues, i els seus dos primers capítols han segut La alegría de la huerta y Ferdiel. Esta vegada no pense abandonar-ho després dels dos primers capítols tal com sempre faig (Cròniques de neo-plana i Vendidos) i vos vaig a seguir torturant amb un serial sencer, a vore si me compra el guió Canal nou quemostussaelbou per alguna sèrie costumista-bilingüe d'estes que fan... si, qué passa? el meu somni és anar amb un descapotable pel barri, amb cadenes d'or al coll rodejat de guardaespatlles empapats de crack, com tot el món.

I que conste que no m'agrada contestar pel bloc als meus compis de Laplana crew, però amic Paranys... el FEA va ser una merda com un piano. Pot ser que eixe festival sortira com una plataforma bizarra antimoderna o el que vullguen dir, però com sol passar amb estes coses (o almenys això me va semblar vore al maleït Mill) ara per ara s'ha convertit en una cosa per a modernets. És més, The Movidas se van comportar com uns modernets i van actuar en plan estrellitas... i lo de Lorena C no tenia nom ni apelllidos. La tia anava de modenna i diferente, però les seues cançonetes sonen en els recopilatoris de la Indus (doy fe de ello) Això per no parlar del momentazo: ella cantant un dueto amb el Jordi Sánchez (ex-OBK... uaaahhhhh), una balada que semblava haver eixit dels pitjors malsons d'un productor d'OT després d'haver-se posat fins el cul d'MDMA. No sé si amb esta comparació arribe a plasmar un 5% de l'horror que vaig sentir.

El problema és que amb els moderns hem d'estar al loro, poden agafar el que podria semblar el més anticool i convertir-ho en dogma de fe modern en menys que canta un gayer... i a més juguen en casa: la memòria és una cosa que patina molt i falla més encara. Han aconseguit elevar a la categoria d'artistes de culte a gent com Loco Mía, OBK i fins i tot a Chimo Bayo... una cosa és riure's d'ells, però ja els val. Si no recorde malament, en la meua adolescència ells eren l'enemic, l'equivalent del que ara seria Melendi o Daddy Yankee... però ves a saber, igual passen 15 anys i a estos també se'ls elevarà a la categoria de voces de una generación, agafats de la maneta amb My Chemical Romance.

Bé, després d'açò, vos recomane un bloc per generar odi... se pot ser gayer i adorar per parts iguals a Alaska, Divine i a Federico Jiménez Losantos? Ací teniu la resposta afirmativa:

http://fanfatal.blogsome.com

Un blog a mitjan camí entre Chueca.com y la blogosfera anti-ZP... que lo disfruten !!!

FERDIEL

Si pensáramos en un prototipo humano que nos pudiera venir a la cabeza como cliente habitual de este bar, seguro que el resultado de nuestro flash mental se materializaría en la figura que en este momento estaba cruzando el umbral. Su pelo cetrino y chorreoso peinado con una raya a la izquierda casaba a la perfección con sus gafas modelo desarrollista con montura gruesa y cristales semiahumados con grosor comparable al culo de una botella de chupito. Tales quevedos achinaban sus ojos hasta hacerlos casi invisibles, detalle compensado por una dentadura tan sobresaliente como amarillenta que no podía ser contenida ni con unos labios sellados a presión.

El parroquiano fue recibido con un alarido del Dandi y con la mirada perdida de los otros tres feligreses que en ese momento vegetaban en La Alegría de la Huerta, dos de ellos en la barra y el otro en una mesa... el estado general de inopia se desparramaba por medio de la hipnosis que ejercía el televisor vomitando un programa de cotilleos sobre el Dandi y sus otros dos camaradas del otro lado de la barra, mientras que el tercer pasajero se cultivaba ojeando el Marca y releyendo los pies de foto...

-Hombre Andrés !!! Ya me parecía raro que a estas horas no te dejaras caer por aquí !!!

Al tal Andrés parecía no causarle buen efecto escuchar su propio nombre de pila, o al menos eso se desprendía de su gesto, como de enfado mitigado por el agotamiento de una chanza repetida hasta la saciedad... así y todo cogió una vez más fuerzas de flaqueza y repitió la aclaración:

-No me llames Andrés... tu ya sabes de sobra que me llamo Ferdiel.

Ese comentario rompió la inercia soporífera del ambiente e hizo que una sonora carcajada estallara en los labios del Dandi y de los espectadores...

-Ja, ja, ja,ja, jaaaaghhhh !!!! Es que tiene una gracia el jodío !!!! Anda, Ferdiel, tómate algo que invita la casa !!!

Cualquiera vería que esa invitación no estaba hecha desde el afecto, sino más bien como recompensa por ser la diversión de fin de semana, el objeto de escarnio que ellos necesitan para descargar su amargura acumulada, el tentetieso que responde a las pullas con una cómica expresión lastimosa.

-Pues ponme un peppermint...

Si, y además pedía bebidas y combinados tan anacrónicos como su aspecto.

La alegría de la huerta

El bar La alegría de la huerta seguía con su habitual ambiente tan exclusivo y dicharachero como de costumbre... realmente lo de exclusivo y dicharachero no era más que el eslogan con que El Dandi, propietario y fundador del local, adornaba los calendarios de propaganda con participación para la lotería de navidad. Todavía quedaban algunos encima de la barra, pues no se los había podido encalomar aún a ningún cliente... la gama no era muy amplia y sólo tenía disponibles los modelos "gatitos persas con ovillo de lana" así como "ex actriz porno búlgara posando semidesnuda con calcetines blancos", diseños todos gentileza de Troquelados y Calendarios Úbeda.

El Dandi se esforzaba por renovar cada año el eslogan del bar para hacerlo más llamativo de cara a posibles clientes nacidos después del año '65, pero era un esfuerzo de todos modos inútil pues su estilo no pasaba nunca del patetismo trasnochado, en el mejor de los casos,como en el calendario del año '95, cuando puso el eslogan demasié pal bodi; o en el '98 con el ya mítico prohibida la entrada a carrozas. Por cierto, igual se podría pensar que le llamaban El Dandi por su porte apuesto y seductor así como por sus caballerosos modales pero esta idea se caía por su propio peso cuando se le contemplaba detrás de la barra, en su hábitat natural...

Su oronda figura estaba rematada por un poco cuidado bigote que no podía ocultar los dientes amarillentos que lucía cuando soltaba una de sus proverbiales carcajadas, con el mismo nivel de decibelios que su voz estridente y rasgada por el consumo diario de dos a tres paquetes de Celtas combinados con sus correspondientes cafés tocados con Veterano. Tras estas carcajadas siempre venía un ataque de tos profunda y continuada... no era extraño pensar que acabaría saltando un trozo de pulmón ensangrentado desde su boca hasta alguna de las tapas que exhibía en la barra, cada cuál con el aspecto menos apetecible que la anterior. Cuando el ataque de tos remitía, El Dandi siempre soltaba la misma frase:

Voy a encenderme un pitillo, si no no se me pasa la puta tos esta !!!

Y por qué le llaman El Dandi? Es el resultado de una bonita anécdota que ya contará él mismo cuando entre algún parroquiano saleroso al que no le importe escucharla por millonésima vez.

Vaya, parece que se acerca uno...

LA PUBLICITAT VALENCIANA

Si amics... després d'un temps en silenci relatiu, he tornat amb un tema idiota d'eixos que tan caracteritzen a este blog.

Si l'estòmac ens ho permet i ens plantem a vore el parte oficial diari del Partit Interior AKA Notícies 9, un dels mantres més repetits pel nostre admirat periodista/sex symbol és allò de "l'economia valenciana com a motor de l'economia estatal".

Vaja per davant que ahi m'han pillat, doncs un servidor està totalment peix pel que fa a l'economia i el poc que sé al respecte ho he aprés gràcies a les teories antieconòmiques del Dr. Cráneo (por cierto, me congratulo por la llegada al mundo de Cráneo Jr... enhorabuena y recuerdos a su señora)
Aleshores un lloc amb molta activitat econòmica deuria per lògica tindre molta activitat publicitària... més empreses anunciants = més publicistes, no?

Ací igual m'estic endinsant en terreny pantanós, però sembla que ací d'això res (si no Askerrit me pot corregir) I pel que fa a la qualitat... que voleu que vos diga.

Només cal mirar un dia la tele i enmig de totes les propagandes, les valencianes se noten i se perceben a kilòmetres de distància. Podriem llevar la veu a l'anunci i suprimir l'eslògan i així i tot se notaria que l'espot és del terme. Si, és un estil molt marcat... marcadament caspós

-Contingut zero els experts en el tema diuen que avui dia la publicitat està al nivell d'un monstre que s'ha menjat el seu creador... ja no cal fer un eslògan per a que es reconega qué s'està anunciant i ni tan sols cal que s'interprete qué vols dir en eixos 20 segons. Les propagandes d'Audi, per entendre'ns... però si estos es troben a l'altura de Júpiter, els valencians estem a les cavernes. L'únic intent per fer alguna cosa diferent s'ha vist este estiu i quasi que no calia, la veritat... me referisc a l'anunci d'orxata Chufi en el que una tia sospitosament pareguda a la Hillary Swank emprén un viatge psicotrònic després de pegar-li un tiento a eixe insípid brebatge.
I no cal ni comentar eixe hit de l'originalitat feta eslògan, com és "donde va la gente... a Antonio Vicente!!!"
meys mal que encara queden publicistes com els de antes, que si no...
I millor no parlem de l'anunci de la nova varietat d'arròs bomba elaborat per La Fallera... estarien pensant en Irene Villa? Si, La Fallera Bomba és l´últim hit dels publicistes de l'Horta, però no el millor... tinguen un poc de paciència.

-Textura d'imatge... no noteu que la textura d'imatge de qualsevol anunci valencià és la mateixa que la dels anuncis de Leche Pascual? Quasi res porta el diari... agafar com patró ni més ni menys que Leche Pascual. No comment.

-Caracteritzacions per supost, alagana de costumistes... mira que hem xarrat del tema a la redacció de CASPA, però cada volta ens reafirmem més: els valencians som lamentables de per si. Són un continu de situacions com de Gaseosa Cruz del Gorbea, però a lo valencià i damunt en serio. No cal dir que si la propaganda és d'arròs, no pot faltar l'estampa de la família valenciana de paella en la caseta... i les propagandes són en castellà, faltava més, però res de castellà neutre, no... a fer accent de valencianot, com toca!!! No sé si és que Don Pio volia retratar la societat valenciana o és que la societat valenciana ens empenyem en ser com Don Pio... qualsevol resposta me pareix igual d'aterradora. A mi personalment m'encanten els actors d'anuncis de coleccionables a Las Provincias: ells uns repeinaos i elles unes maripilis, en el context d'un saló en el que només falta el trofeu de subcampió del concurs d'allipebre de la falla damunt d'alguna estanteria.

I un tema a banda, són les ties clòniques dels anuncis valencians, no heu notat que totes són sospitosament paregudes?... igual han eixit del mateix projecte que els tios de les propagandes de Gillette, que com tot el món sap són clons de laboratori.
Això m'acollona un poc... me ve al cap un futur rollo V de Vendetta en el que després de l'Armageddon agafaran el poder a València la branca més carca i ultrafallera del PP... practicaran l'eugenèsia i la neteja ètnica fins que tot el món s'assemble al model de perfecte valencià: és a dir, Albelda i la seua dona.

Amb açò deixe de donar-vos la tabarra i m'acomiadaré penjant el highlight per excelència de la publicitat valenciana... que lo disfruten !!!

VISCA LA CENSURA !!!

Si, hui m'ha posseït el meu costat tenebrós i totalitari... qué passa?

S'està parlant molt de la portada què els han censurat als de El Jueves i ara resultarà que van a passar a la història com els adalids de la llibertat d'expressió, quan el seu humor no pot ser més comercial ni descafeinat... i si no, qué pretenien amb lo de la revista del programa Buenafuente? Doncs això, posar-se a un nivell encara més comercial i aprofitar un filó que s'esgota en menys que canta un gall, només cal recordar fracasos estrepitosos com els de la revista de Al ataque o el magazine El Barragán, joies de la poca vergonya que regnava en els '90.

També té collons que els censuren una portada del tipus penetració anal, recurs qué han gastat més d'una volta i que és el sumum de l'humor fàcil, encara que ja se sap... en els països musulmans se mosquejen per unes caricatures de Mahoma i ala !!! tot el món a condemnar la barbàrie integrista. En canvi ací el dogma de fe estableix que els intocables són La Primera Familia de España per una banda, i per l'altra la innombrable especialment el fava de Ramonet (si no que els ho pregunten a Frikipedia o als de Alasbarricadas) Aaaaah... un moment, que la censura no era de caire políticosocial sinó per el mal gust de la portada. Veus? això no comença a semblar-me tan malament...

Si apliquem este criteri com toca i se fa una creuada del bon gust, a vore quan comencem a segrestar samarretes a coll. Si, he dit samarretes... totes eixes que tant ens molen a les redaccions de LPFO o de CASPA, per dir un parell d'exemples d'anar per casa. Si, eixes que porten els Visentemanuels per fer risa amb missatges com "Mi borrachera es temporal pero tu eres fea de por vida" o "Maestro de sexo, primera lección aquí y ahora"
Això per no parlar de les que són directament macarres gratuïtes, les quals no vull nomenar ja qué per estos barris se'ns van ocórrer altres contradissenys marcadament pudents com "Flan de ca la gitana" contra l'odiós "Pura de Medellín" ó "Stasi" per contrarrestar la moda de samarretes de la CIA o Guantánamo.

Com esta censura no va a arribar mai, millor posar-nos en plan servei públic i donar noves idees als Visentemanuels... l'altre dia el Jaume me comentava que va vore un notas amb una samarreta amb el lema "Mafia Napoli" amb una pipa com remat. Així este infraser se sent un tio dur i els amics li peguen colpets al muscle diguent-li lo guai que és... això ens va portar a la següent pregunta: qué passaria si este xicot portara el mateix disseny però el lema fóra "ETA
País Vasco" Clar, el seu nivell d'acceptació social se devaluaria com la Rúpia indonèsia i damunt encara se buscaria un embolic però... no seria més coherent amb els seus plantejaments? Per a qué portar propaganda d'una associació criminal estrangera quan en tens una del terreno? Perqué Visentemanuel té molt clar qué Euskadi és Espanya, clar...

Ara vaig a posar-me en plan gurú de la moda i vaig a fer propostes per a la nova temporada de garrulisme camisetero. Les noves tendències seran:

a) Drogadictes i capos de la drogarl... a fer la mà Sid Vicious i Pablo Escobar. Qui els vol quan tenim un autèntic paradigma modern del consum de substàncies com són els ciclistes? Podem triar entre consumidors tipus Maradona (Vinokurov) màrtirs de la causa com el Vicious (Marco Pantani) o la Operación Puerto en general per a reivindicar al dealer/mad doctor Eufemiano Fuentes

b) Establiments per a tancar a la penya... no cal anar tan lluny a eixa part de Cuba on la gent va amb pijames taronja. Perqué no reivindicar un clàssic dels electroshocks i de les lobotomies com el manicomi de Bétera?

c) Manguis i macarres... A vore quan trauen samarretes de El Solitario, el nou ídol de l'Aspaña negra. Jo deixe ací la idea i una foto per si algun espolejat dissenyador ho veu i comencen a apareixer-li $ als ulls... i si al Vaquilla li van fer totes eixes pelis, tremole si pense en la idea d'una producció sobre la figura d'este senyor, amb Bardem disfressat amb barba postissa i pegant tirs davant la Caixa Rural de La Vall. No senyor, acció no en faltaria, però les armes serien més potentes i enlloc d'un cutxitril a La Mina els interiors tindrien lloc a un xalet de Las Rozas, més d'acord amb esta Espanya pròspera i democràtica en la què vivim.